Origens

La Societat Catalana de Neurologia compta amb una història que s’ha de conèixer per poder entendre com ha arribat al que és avui dia.

Es fundà l’any 1911, aleshores amb el nom de “Sociedad de Psiquiatría y Neurología de Barcelona”, essent la primera societat de neurologia a la península ibèrica, presidida pel Dr. Artur Galceran Granes, alumne que fou del Dr. Robert, i membre fundador el 1872, d’estudiant, de la Societat Mèdica el Laboratori i Acadèmia de ciències mèdiques, contemporani del Dr. Lluís Barraquer Roviralta veritable fundador de la neurologia clínica catalana.

Durant aquests 100 anys ha tingut 5 denominacions consecutives:

  • Sociedad de Psiquiatría y Neurología de Barcelona (1911-1931).
  • Societat Catalana de Psiquiatria i Neurologia (1931-1939, durant la República, presidida pel Dr. Belarmino Rodríguez Arias, primer catedràtic de neurologia d’Espanya).
  • Asociación de Psiquiatría y Neurología de la Academia de Ciencias Médicas de Barcelona (1941- 1968, en la postguerra, presidida pel Dr. José Córdoba Rodríguez).
  • Asociación de Ciencias Neurológicas de la Academia de Ciencias Médicas de Cataluña y Baleares (1968-1973, presidida pel Dr. Lluís Barraquer Bordas).
  • Finalment, des del 1973, amb la presidència del Dr. Agustí Codina Puiggrós, i els darrers 40 anys, Societat Catalana de Neurologia.

S’ha consolidat, doncs, en el temps.

100 anys, de fet, diferencien una cosa vella d’una d’antiga i venerable.

100 anys d’història

Segueix aquest enllaç per veure els Cent anys d’història de la neurologia catalana de la Societat Catalana de Neurologia.

Juntes anteriors